Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics
COSTA, Lluís; FERRER, Bruno (2024). La destrucció del paradís? Eivissa, Walter Benjamin i el primer desenvolupament turístic. Girona: Papers amb Accent. 290 p.
Segons Bertram M. Gordon (2020), a l’article El turismo de masas: un concepto problemático en la historia del siglo XX, el turisme és l’expressió pràctica de la curiositat. És l’expressió dels valors estètics; la gent va per a conèixer el que és bell, el que és desitjat, el que és interessant. El turisme és allò que expressa en la pràctica l’estètica cultural. Tanmateix, la història del turisme és el relat de paradigmes canviants, dels quals el més recent des de la Segona Guerra Mundial és el caracteritzat com a «turisme de masses». D’altra banda, pel que fa a l’origen de la indústria del turisme, n’és un bon exemple el llibre publicat dels doctors Lluís Costa, de la Universitat de Girona, i Bruno Ferrer, de la Universitat de Puerto Rico, perquè exposen en la seva recerca com es va conceptualitzar el fenomen turístic a l’illa d’Eivissa.
En la introducció del llibre, els autors ens revelen que la investigació és una aproximació a diversos escrits de Walter Benjamin amb l’objectiu d’analitzar com va descriure i concebre els conceptes i les experiències del viatge i del turisme i l’experiència de tots dos (sense oblidar-ne la possible crítica), de les seves estades a l’illa d’Eivissa el 1932 i 1933. És a dir, plantejar la importància central del viatge per a Benjamin, així com el fet que reflexionés sobre aquest i el turisme, permet contemplar-lo com una figura i un pensament que no sols reflecteixen la seva època i la seva situació personal (pot ser considerat, successivament, com a turista, viatger, migrant i refugiat), sinó que semblés que anuncia o prefigura els debats i crítiques més recents a propòsit del turisme. Els autors del llibre investiguen si l’experiència eivissenca de Walter Benjamin, la seva manera de veure l’illa, si va ser condicionada pel seu pensament, per la seva ideologia sovint en sintonia amb la línia de debats de l’Escola de Frankfurt, per les seves lectures, experiències i reflexions prèvies.
El llibre comença amb el primer capítol fent referència al context de la recerca i com s’ha desenvolupat aquesta, descrivint els recursos emprats, a través de la finestra i mirada forana, l’anàlisi de la premsa i la identificació dels autors claus per l’objecte d’estudi. Els principals escrits analitzats són els de Walter Benjamin, que a la vegada es complementen amb els escrits de Raoul Hausmann. Les principals reflexions de Benjamin al voltant de la modernitat, l’experiència i, directament o indirecta, el turisme apareixen desenvolupades especialment a les publicacions i manuscrits dedicats a l’obra d’art i al «narrador» (Erzähler), encara que també se’n poden trobar d’interessants i esparses a Infància a Berlín (manuscrit en el qual va treballar durant les estades eivissenques), a les seves anotacions del viatge (Spanien 1932). D’altra banda, Hausmann i la novel·la de Hyle. Ein Traumsein in Spain que és, en part i en darrera instància, una transfiguració d’un relat de viatger, on hi ha descripcions d’edificis, paisatges i persones de l’illa d’Eivissa. Tanmateix, Benjamin, reporter, assagista, crític literari, explicador d’històries, etc. Era un gran lector de la premsa alemanya i era coneixedor de què la premsa i modernitat estaven íntimament lligades. És a dir, del gran poder de la premsa en la generació de l’opinió pública. Els autors del llibre han dut a terme acurada recerca de la premsa eivissenca i d’altres capçaleres catalanes de la dècada de 1930, ja que permet descriure i interpretar la realitat illenca: Excelsior (Eivissa) La Voz de de Ibiza (Eivissa), La Defensa (Eivissa), Diario de Ibiza (Eivissa), El Día (Palma de Mallorca), La Nostra Terra (Palma de Mallorca), Mirador (Barcelona), La Veu de Catalunya (Barcelona) i Ibèria (Barcelona).
En el segon capítol, ja se centra en l’objecte d’estudi, l’Eivissa de Benjamin, que és un viatge entre la nostàlgia i la transformació turística. Segons la interpretació dels investigadors del llibre, a Eivissa Benjamin expressa, com a mínim, dues nostàlgies: la d’un Berlín al qual difícilment podria tornar – doblat pel seu exercici de rememoració i viatge en el temps d’Infància a Berlín a 1900 – i la d’una illa d’Eivissa «paradisíaca», «autèntica» i primitiva en vies de desaparició, que cada vegada ho era menys, d’aïllada, paradisíaca, autèntica i primitiva, que esdevenia cada volta més connectada i influïda pel món exterior, per un món aliè que es feia present també en la forma del turisme. Una al·legoria que ens recorda a poema d’Homer a on relata el llarg viatge d’Ulisses i el seu difícil retorn a Ítaca. En aquest punt els autors analitzen l’illa d’Eivissa com un espai geogràfic singular i delimitat pel mateix mar. En segon lloc, la representació de les imatges de l’illa, des dels llibres de viatges a les guies turístiques. A més a més, la introducció de les postals, fotografies i «souvenirs», com a reclams turístics. En tercer terme, l’impacte del turisme en la valorització, destrucció del patrimoni. Tanmateix, l’afectació o repercussió de les tradicions, folklore i tipisme eivissenc. Per acabar amb la reflexió de la incipient idea d’una hipotètica transformació turística que tindrà una gran projecció mediàtica internacional i que serà narrada i divulgada, per varietat de mirades o perfils: viatgers, turistes, intel·lectuals i artistes. Recollint unes paraules dels autors: “el viatger i el turista busquen paradisos, i són part activa i causa de la seva destrucció” (2024: 212).
En el darrer capítol els investigadors del llibre interpreten els relats benjaminians, amb l’objectiu de recol·lectar i fer aflorar els contes eivissencs, a través del pensament benjaminià. Tanmateix, Benjamín és un col·leccionista d’històries, però és un reporter atípic i la manera de reflectir la realitat a través de les seves experiències o per extreure idees filosòfiques pròpies, no és exactament realista ni directa. Convé ressaltar que els autors del llibre han analitzat també, elements com la fantasia o la forma d’escriptura, entre filosofia i literatura que Benjamin practicava, com el Denkbild, un breu text en prosa que permet vehicular qüestions o plantejaments filosòfics a partir d’una imatge, no d’una argumentació lògica com ho faria un assaig. L’exemple més clar i famós del sentit, la lliçó i fins i tot la possible moralitat de la història sense explicar, com diuen els autors del llibre, es troba en un passatge d’Heròdot que Benjamin, ha interpretat. La pregunta és per què el faró egipci plora la mort d’una persona humil i no la del seu propi fill. Com Heròdot, que explica l’anècdota, no en dona el motiu, no coneixem la causa i, sobretot ignorem la possible lliçó, que resta oberta a interpretacions múltiples i contradictòries. Els autors han identificat com un relat eivissenc de Benjamin La muralla, com un possible Denkbild. Altres relats curts de Benjamin, com La tanca de cactus, El viatge de Mascotte i Una tarda de viatge, que segons identifiquen els autors, evoquen connexions amb l’ambient eivissenc, les trobaran detallades i analitzades en aquest apart del llibre.
En darrer terme, cal comentar la rellevància dels annexos del llibre. En primer lloc, l’article publicat a El Día de Palma de Mallorca el 23 de juliol de 1933 de Margalida Comas, amb el títol “Un nuevo e interesante libro sobre Mallorca”, en què parla sobre la mirada de l’escriptor australià Percy Waxman, sobre les illes Balears. En segon lloc, els articles publicats al diari L’Instant de la periodista Irene Polo: Viatge al Paradís: Postals d’Eivissa (2 i 3 de maig de 1935) en què retrata l’illa d’Eivissa amb el mateix punt de vista que Benjamin, Hausmann o la premsa eivissenca de l’època.
Així, doncs, de la lectura del llibre de Lluís Costa i Bruno Ferrer, és una exhaustiva recerca sobre els documents publicats de Walter Benjamin, durant la seva estada a Eivissa, i la interpretació del pensament Benjamin, en preveure l’afectació i impacte en el territori i la gent, en la transformació del paradís eivissenc cap a un nou model econòmic d’explotació massiu, anomenat fenomen turístic. Aquesta recerca és de gran utilitat per produir reflexions sobre com gestionar el turisme per ser més sostenible i respectuós amb la preservació de l’entorn natural i l’essència cultural de les persones autòctones.
Adrià Vidal Santorum
Universitat de Girona